Poesia de Maria-Merçè Marçal: De parar i desparar taula

Ara posaré un poema de Maria-Merçè Marçal que es diu ''De parar taula i desparar taula''

DE PARAR I DESPARAR TAULA
Amor, saps?, tot avui, la meva porta
frisant per fer-te pas s'obria sola.
S'han omplert de viandes plats i taula.
Tot resplendia en els cristalls de l'aigua.
El julivert s'ha refet. (El rellotge
toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa,

avui no sembla la mateixa casa.
Creix l'orenga i s'enfila per la porta.
La fruita accepta el repte del rellotge.
(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)
A l'aigüera vessunya un somni d'aigua
i plou desig a raig sobre la taula.

Amor... (Les set: no véns. Sota la taula
s'amaguen els neguits. Fora de casa,
la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua
acaronant rajoles! Pany i porta
com floriran quan tu arribis! Sola-
ment vull que calli aquest rellotge.

Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge
que amb minuts i segons paro la taula.
Toco les vuit i, del cap a la sola
de la sabata, sento que la casa
ja no sé si és meva. Per la porta
fuig, enyorat, el cor desfet de l'aigua.

Toco les nou i les deu, i sóc l'aigua
gebrada a les agulles del rellotge.
Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta.
Per enc obrir neguits ja no tinc taula.
Trenco el mirall i em rediu que sóc sola.
Puja el desig i clivella la casa.

Per les escletxes, veus?, fujo de casa,
raiera d'aquest foc que invoca l'aigua.
(Vindràs quan morirà l'hora més sola?)
La fruita perd l'aposta amb el rellotge
i la tardor fa el ple damunt la taula.
Res no troba sortida per cap porta.

La nit truca a la porta i ve ben sola:
desparo taula i nego dins de l'aigua
desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.

Biografia Maria-Merçè Marçal

Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. Es dóna a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini.

L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.

Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Resum De Mercè Rodoreda

Mercé Rodoreda

Mercè Rodoreda i Gurgui va néixer a Barcelona a l’any 1909. El seu avi, com bon català, li va inculcar l’amor per les flors i per Catalunya. La seva formació va ser autodidàctica. Amb vint anys es va casar amb el seu tiet Joan Gurgui i Guàrdia i va tenir un fill. Va col-laborar en moltes publicacions l’any 1938 va rebre el premi Crexells per Aloma. Després de la guerra es va exiliar a França i a Ginebra, però a finals dels anys 70 va tornar a Catalunya per quedar-se definitivament. A l’any 1981 li van concedir el premi d’honor de les lletres catalanes i al 1983 va morir a Girona.
La seva obra en gran part va ser narrativa, es pot dividiren tres etapes: obres de joventut, obres de maduresa i obres de vellesa.

Obres de Joventut

A aquesta etapa son les obres escrites abans de la guerra civil, del 1932 al 1938.
A les obres d’iniciació comença a desenvolupar novel-les que més tard milloraria, com per exemple:

- Un dia de la vida d’un home(1934)
- Aloma(1938)

Aloma va a ser revisada i reescrita a l’any 1969. Aquesta obra es una de les més importants de Mercè Rodoreda i parteix de la narrativa psicològica i simbòlica. A aquesta obra ja es començava a veure els trets característics dels seus personatge: dones que es converteixen en víctimes passives al mantenir relacions fortes amb els homes. La protagonista d’aquesta obra es una adolescent que entra al món dels adults arran d’una relació amb un home madur. Aquesta relació frustra a la protagonista de l’obra.

Obres de maduresa

Mercè Rodoreda va viure el tema de l’exili. Aquesta experiència va frustrar una mica la seva producció literària, i la va retornar a l’any 1958 amb la publicació de l’obra vint-i-dos contes, amb la qual va rebre el premi Víctor Català a l’any 1957. A l’any 1962 es va publicar la novel-la més important de Mercè Rodoreda, i amb la que es va començar a consagrar com una autora coneguda arreu del món, la plaça del diamant.
A aquesta obra ja es comencen a veure la importància dels símbols en l’obra de Mercè Rodoreda. A la plaça del diamant, es veu el procés de maduresa d’una dona i el context històric es troba des d’abans de la guerra civil espanyola fins a la postguerra.
L’última obra d’aquest període va ser El carrer de les Camèlies de l’any 1966, que va conseguir a arribar a lla radicalització dels trets més característics de la novel-la de Mercè Rodoreda. A l’obra s’aprecia el procés de maduresa d’una nena que viu la postguerra desprès de ser abandonada i esdevenir prostituta. Aquest llibre va conseguir el premi Sant Jordi l’any 1966.
Per últim apareix l’obra Jardí a l’any 1967, que des del punt de vista d’un jardiner, anuncia l’univers mític de la narrativa posterior.



Darreres obres

A aquest grup, la primera obra es La meva Cristina i altres contes de l’any 1967 que recull narracions on destaca el tema de la metamorfosi. A l’any 1974 sorgeix mirall trencat, que representa la culminació del seu procés narratiu. Un altre vegada sorgeixen els símbols i a més a més representa el pas del temps.
A l’any 1978 surt un recull heterogeni de contes i narracions.
A l’any 1980 surt Viatges i flors, que està integrat per dos escrits compostos en diferents èpoques. Al mateix any surt Quanta, quanta guerra....que de nou narra el viatge d’un noi jove fins que arriba a la maduresa. A aquesta obra destaquen els espais oberts, i de nou destaquen els símbols.
L’obra de la mort i la primavera de l’any 1986 va ser l’última i roman inacabada. De nou hi té un paper important els símbols, la mort, el món de ficció, un viatge cap a la maduresa i el món oníric.

Ramona, adéu

A aquest tercer trimestre,a l'assignatura de literatura catalana llegirem aquesta obra.
Aquí deixo un petit resum.


Ramona adéu té com a protagonistes tres dones barcelonines d'una mateixa família -ávia, mare, filla-, que porten un mateix nom, Ramona. Les dues primeres estimen amb passió la Barcelona que les envolta, mentre que Mundeta, la darrera component de la saga, viu en una Barcelona en franca decadència. Al llibre, hi ha tres Barcelones, i tres sentiments diferents enfront la ciutat. Per un diari amb data concreta- sabem que la primera Ramona viu al barri de Gràcia, quan era encara un poble que no formava part de la ciutat; i ens, assabentem, també, de la inauguració del primer tramvia elèctric, de la guerra de les colònies i dels seus problemes, de la integració del barri a la ciutat ... ; però sobretot coneixen el profund amor d'aquest personatge per la seva ciutat, un amor que farà que, a París, s'enyori profundament. En canvi, per a Mundeta, per la universitària que viu en plena època franquista, Barcelona és, ja, una ciutat decadent que conserva únicament alguns espais interessants -aquells més antics, que tenen com a centre la Rambla-, però que el pas del temps ha degradat; és, sobretot, sota la dictadura, una ciutat opressora de la qual Mundeta vol escapar.

Montserrat Roig

Hola!
Després de un temps sense publicar cap entrada, ara posaré una petita boigrafia de aquesta gran narradora i periodista.

Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991). Narradora i periodista. Filla de l’escriptor Tomàs Roig i Llop. Es llicencià en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona l'any 1966. Fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol. Exercí com a professora a les universitats de Glasgow i Phoenix. És un dels noms més representatius del conjunt d’escriptor que es van iniciar literàriament a finals del seixanta. Autora d’èxit i compromesa amb la cultura catalana i amb el feminisme, es va donar a conèixer amb Molta roba i poc sabó (1971) (Premi Víctor Català, 1970), aquest primer recull de narracions inaugurava un cicle que va continuar amb tres novel·les: Ramona adéu (1972), El temps de les cireres (1977), premi Sant Jordi, 1976, L'hora violeta (1980). Les quatre obres, relacionades intertextualment per les protagonistes (les membres de les tres generacions de les famíles Ventura-Claret i miralpeix), literaturitzen la història de la petita burgesia de l’Eixample barceloní des de finals del segle XIX fins als setanta del XX incident, sobretot en els darrers temps del franquisme. El 1982 publica L’òpera quotidiana, protagonitzada encara, parcilament , per un Miralpeix. La novel·la La veu melodiosa (1987) i el contes d’El cant de la joventut (1989), en què bona part de la crítica va subratllar la maduresa literària assolida per l’escriptora, en constituïren les dues úniques concrecions donada la mort prematura de Roig, qua causà una forta commoció en el món de les lletres catalanes. Féu treballs editorials i fou guionista i presentadora de diversos programes de televisió. Col·laborà en diverses publicacions setmanals com “Destino”, “Triumfo”, i diàries, “El Periódico” i l’“Avui”. També escriví textos literaris per a “Lletra de canvi” o “Els Marges”, entre d’altres. En la revista “Serra d'Or” féu llargues entrevistes que posteriorment aplegà en els volums de Retrats paral·lels. Paral·lelament a la seva obra literària ha treballat en diversos camps, entre els quals destaquem la biografia, publicant Rafael Vidiella ,l'aventura de la revolució (1976); el document històric, l'excel·lent Els catalans als camps de concentració nazis (1977); llibres de viatges com L'agulla daurada (1975) sobre la ciutat de Lenigrad, o l'assaig, amb llibres com ¿Tiempo de mujer? (1980). D'entre la seva obra de creació destaquem Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991) i el volum de memòries Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 (1992). La seva obra ha estat traduïda, a part de les principals llengües europees, al búlgar, hongarès, neerlandès, hebreu, rus i suec.

Poema Síntesi

Aquí es troba el poema Síntesi de Pere Quart, on s'aprecia la seva gran força poètica

SÍNTESI

La Constitució
no em fa fred ni calor.
L'ha feta sense mi
un ardat grimpador
cobejós i mesquí
d'experts sense parió
en l'art de consentir.

Ben pocs votaran NO
i molts votaran SÍ.
¿I per quina rao
la cosa anirà així?
Els mòbils són la por
d'una subversió,
la manca de juí,
el no saber qui es qui,
l'influx de tal senyor,
l'espera d'un guardó
o l'ordre d'obeir...

Què haig de fer? Què puc dir?
Com que l'abstenció
és una evasió
de bàmbol o coquí
jo, lliure i complidor,
haure de votar NI.

Pere Quart

Hola!
Ara posaré la mini-biografia d'aquest gran poeta:Joan Oliver aka Pere Quart




Joan Oliver (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986). Conegut pel nom de Pere Quart, amb el qual signa l'obra poètica. Poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista.

És considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX. La seva poesia ha estat vista com la més original de totes. El seu primer recull poètic, Les decapitacions (1934), avança el que serà després la seva poesia: àgil, anecdòtica i atreta pel realisme, reflex de la traumàtica experiència de la guerra civil espanyola i l'exili, amb una visió del món desolada i escèptica. Provinent d'una família de la burgesia industrial, cofundador del Grup de Sabadell, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, manté com a escriptor un estil marcat per la ironia contra les convencions. Com a traductor, rep a la dècada dels cinquanta, el Premi del President de la República Francesa per la versió d'El misantrop, de Molière. L'any 1970 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. A la dècada dels vuitanta rep els premis Ciutat de Barcelona, Josep Maria de Sagarra de Traducció i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Però fidel al seu inconformisme i a la seva actitud crítica, rebutja la Creu de Sant Jordi.

Va ser membre i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.