Resum De Mercè Rodoreda

Mercé Rodoreda

Mercè Rodoreda i Gurgui va néixer a Barcelona a l’any 1909. El seu avi, com bon català, li va inculcar l’amor per les flors i per Catalunya. La seva formació va ser autodidàctica. Amb vint anys es va casar amb el seu tiet Joan Gurgui i Guàrdia i va tenir un fill. Va col-laborar en moltes publicacions l’any 1938 va rebre el premi Crexells per Aloma. Després de la guerra es va exiliar a França i a Ginebra, però a finals dels anys 70 va tornar a Catalunya per quedar-se definitivament. A l’any 1981 li van concedir el premi d’honor de les lletres catalanes i al 1983 va morir a Girona.
La seva obra en gran part va ser narrativa, es pot dividiren tres etapes: obres de joventut, obres de maduresa i obres de vellesa.

Obres de Joventut

A aquesta etapa son les obres escrites abans de la guerra civil, del 1932 al 1938.
A les obres d’iniciació comença a desenvolupar novel-les que més tard milloraria, com per exemple:

- Un dia de la vida d’un home(1934)
- Aloma(1938)

Aloma va a ser revisada i reescrita a l’any 1969. Aquesta obra es una de les més importants de Mercè Rodoreda i parteix de la narrativa psicològica i simbòlica. A aquesta obra ja es començava a veure els trets característics dels seus personatge: dones que es converteixen en víctimes passives al mantenir relacions fortes amb els homes. La protagonista d’aquesta obra es una adolescent que entra al món dels adults arran d’una relació amb un home madur. Aquesta relació frustra a la protagonista de l’obra.

Obres de maduresa

Mercè Rodoreda va viure el tema de l’exili. Aquesta experiència va frustrar una mica la seva producció literària, i la va retornar a l’any 1958 amb la publicació de l’obra vint-i-dos contes, amb la qual va rebre el premi Víctor Català a l’any 1957. A l’any 1962 es va publicar la novel-la més important de Mercè Rodoreda, i amb la que es va començar a consagrar com una autora coneguda arreu del món, la plaça del diamant.
A aquesta obra ja es comencen a veure la importància dels símbols en l’obra de Mercè Rodoreda. A la plaça del diamant, es veu el procés de maduresa d’una dona i el context històric es troba des d’abans de la guerra civil espanyola fins a la postguerra.
L’última obra d’aquest període va ser El carrer de les Camèlies de l’any 1966, que va conseguir a arribar a lla radicalització dels trets més característics de la novel-la de Mercè Rodoreda. A l’obra s’aprecia el procés de maduresa d’una nena que viu la postguerra desprès de ser abandonada i esdevenir prostituta. Aquest llibre va conseguir el premi Sant Jordi l’any 1966.
Per últim apareix l’obra Jardí a l’any 1967, que des del punt de vista d’un jardiner, anuncia l’univers mític de la narrativa posterior.



Darreres obres

A aquest grup, la primera obra es La meva Cristina i altres contes de l’any 1967 que recull narracions on destaca el tema de la metamorfosi. A l’any 1974 sorgeix mirall trencat, que representa la culminació del seu procés narratiu. Un altre vegada sorgeixen els símbols i a més a més representa el pas del temps.
A l’any 1978 surt un recull heterogeni de contes i narracions.
A l’any 1980 surt Viatges i flors, que està integrat per dos escrits compostos en diferents èpoques. Al mateix any surt Quanta, quanta guerra....que de nou narra el viatge d’un noi jove fins que arriba a la maduresa. A aquesta obra destaquen els espais oberts, i de nou destaquen els símbols.
L’obra de la mort i la primavera de l’any 1986 va ser l’última i roman inacabada. De nou hi té un paper important els símbols, la mort, el món de ficció, un viatge cap a la maduresa i el món oníric.